Marta Ollé

I surts fora al carrer i comences a córrer, i el vent et va... (no, no... això no continua com “Vespre” d’Els Pets) I a mida que vas corrent et preguntes si arribaràs a l’objectiu, i observes, i t’adones que pel camí hi ha mil i un detalls plens de bellesa que mereixen ser atesos, i t’atures, i observes el camí que et queda per fer, respires, ... i mires enrere... i t’adones de tot el camí que ja has recorregut, de les roques que has sortejat, de les pedres que has saltat,... respires i notes l’olor de les flors, i decideixes continuar perquè, qui sap quines sorpreses més et depara el camí. I segueixes corrent, turó amunt, pensant en tot allò que et perds cada dia quan no surts a córrer per la muntanya, i et promets que sempre que puguis, ho faràs, arribaràs fins al cim. Sóc a mig camí, pensava que ja seria fosc, però encara m’hi veig, per què no seguir? Què m’espera al final? Pedres i més pedres per saltar, per grimpar, per esquivar. Pedres i més pedres. Però també flors i m...

Fins fa tres dies tenia un mòbil que funcionava perfectament tot i els cops que li havia donat, m'havia caigut de la butxaca, de sobre el portàtil mentre el transportava, de la bossa, de la tauleta de nit, fins que, finalment, em va caure, una vegada més, del llit, i aquesta vegada ja no es va tornar a engegar. Tenia 6 mesos d'ús i ja estava inservible. Quina ràbia! Fer les coses amb vegueria, o fer-les de pressa i corrents, o fer-les per inèrcia, ens porta a fer les coses sense fixar-nos-hi. Fixar-nos en què? Fixar-nos en els riscos que pot córrer si no ho fem a consciència.   Les claus que estan penjades darrera la porta, hi són per evitar intrusos, i quan obrim la porta, aquestes claus haurien de quedar allà on eren, o bé endur-nos-les. Doncs bé, per què sempre em cauen del pany? L'excusa que he trobat és que el pany té poca profunditat i les claus són llargues i tenen un clauer que fa de contrapès i les ajuda a caure. Però perquè, sabent-ho, poques vegades m...