Fins fa tres dies tenia un mòbil que funcionava perfectament tot i els cops que li havia donat, m'havia caigut de la butxaca, de sobre el portàtil mentre el transportava, de la bossa, de la tauleta de nit, fins que, finalment, em va caure, una vegada més, del llit, i aquesta vegada ja no es va tornar a engegar. Tenia 6 mesos d'ús i ja estava inservible. Quina ràbia! Fer les coses amb vegueria, o fer-les de pressa i corrents, o fer-les per inèrcia, ens porta a fer les coses sense fixar-nos-hi. Fixar-nos en què? Fixar-nos en els riscos que pot córrer si no ho fem a consciència. Les claus que estan penjades darrera la porta, hi són per evitar intrusos, i quan obrim la porta, aquestes claus haurien de quedar allà on eren, o bé endur-nos-les. Doncs bé, per què sempre em cauen del pany? L'excusa que he trobat és que el pany té poca profunditat i les claus són llargues i tenen un clauer que fa de contrapès i les ajuda a caure. Però perquè, sabent-ho, poques vegades m...
Formació, neurociència, e-learning, aprenentatge, criança, creixement personal,... són temes diversos que m'ajuden a créixer i dels que, en algun moment, m'agrada fer-ne algun comentari.