Passa al contingut principal

e-games (Jocs Virtuals d'Aprenentatge)

Un d'aquests dies, en recollir La Vanguardia, em vaig trobar amb una grata sorpresa (la qual cosa comença a resultar estranya quan es fa referència als diaris), un conegut apareixia a la contraportada, en Lucio Margulis, creador de JUEGO SERIO, una empresa i una persona que entén el JOC com a eina d'aprenentatge, que facilita l'aplicació dels nostres coneixements a la realitat del nostre moment i ens ajuda a involucrar-nos en la nostra vida com en el joc. És a dir, sota el meu punt de vista és indispensable adequar l'aprenentatge a la realitat, i què millor per a fer-ho que el joc virtual, que et permet posar en pràctica qualsevol eina, qualsevol manera de fer, qualsevol acció, sense tenir repercussions sobre la realitat, permetent-nos conèixer les conseqüències que allò hauria tingut en la realitat.

Què millor que arriscar-se sabent que, realment, no tens cap possibilitat de perdre?!

Ah, si voleu més informació, la podeu trobar a la presentació que vaig fer sobre "El joc com a eina d'aprenentatge" en el Congrés ITWorld que va organitzar ESADE l'octubre de 2008. La meva ponència va ser el dijous dia 30 a les 9:30h (entreu a la web i descarregueu-vos el pdf des d'allà: http://www.itworldedu.cat/Front/Programa/Agenda-At/_1dMDd0C46mz2eqqZqOnbb0qwtOGcyOEAu7x4dY0EWp6NSdWvbXcecQ ). Espero que us agradi i espero que ho comenteu!!!

http://www.luciomargulis.com.ar/wp-content/NotadeLucioMargulisenGuatemala540.jpg
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fer el cim i gaudir del camí

I surts fora al carrer i comences a córrer, i el vent et va... (no, no... això no continua com “Vespre” d’Els Pets) I a mida que vas corrent et preguntes si arribaràs a l’objectiu, i observes, i t’adones que pel camí hi ha mil i un detalls plens de bellesa que mereixen ser atesos, i t’atures, i observes el camí que et queda per fer, respires, ... i mires enrere... i t’adones de tot el camí que ja has recorregut, de les roques que has sortejat, de les pedres que has saltat,... respires i notes l’olor de les flors, i decideixes continuar perquè, qui sap quines sorpreses més et depara el camí. I segueixes corrent, turó amunt, pensant en tot allò que et perds cada dia quan no surts a córrer per la muntanya, i et promets que sempre que puguis, ho faràs, arribaràs fins al cim. Sóc a mig camí, pensava que ja seria fosc, però encara m’hi veig, per què no seguir? Què m’espera al final? Pedres i més pedres per saltar, per grimpar, per esquivar. Pedres i més pedres. Però també flors i m...
1 comentari
Més informació

Ser un "putu" desastre és una opció, és la teva decisió.

Fins fa tres dies tenia un mòbil que funcionava perfectament tot i els cops que li havia donat, m'havia caigut de la butxaca, de sobre el portàtil mentre el transportava, de la bossa, de la tauleta de nit, fins que, finalment, em va caure, una vegada més, del llit, i aquesta vegada ja no es va tornar a engegar. Tenia 6 mesos d'ús i ja estava inservible. Quina ràbia! Fer les coses amb vegueria, o fer-les de pressa i corrents, o fer-les per inèrcia, ens porta a fer les coses sense fixar-nos-hi. Fixar-nos en què? Fixar-nos en els riscos que pot córrer si no ho fem a consciència.   Les claus que estan penjades darrera la porta, hi són per evitar intrusos, i quan obrim la porta, aquestes claus haurien de quedar allà on eren, o bé endur-nos-les. Doncs bé, per què sempre em cauen del pany? L'excusa que he trobat és que el pany té poca profunditat i les claus són llargues i tenen un clauer que fa de contrapès i les ajuda a caure. Però perquè, sabent-ho, poques vegades m...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació